«Deixar d’ingressar el deute tributari» no és un argument admissible per a l’obertura d’un expedient sancionador.

Fiscal, General

L’expedient sancionador ha d’estar correctament motivat. La conducta penalitzada s’ha d’argumentar no amb judicis de valor ni afirmacions generalitzades, sinó amb dades de fets suficientment expressius, detallats i amb descripció individualitzada.

Per aquesta raó les sancions tributaries no poden ser el resultat de qualsevol incompliment de les obligacions tributàries a càrrec dels contribuents. No és suficient que els òrgans gestors de l’Administració Tributària o d’Hisenda, al·leguin genèricament les incorreccions comeses per l’obligat tributari perquè, sense més, resulti procedent la sanció. És necessari que s’especifiquin, a més, els motius o les causes d’aquestes incorreccions a efectes d’una posterior valoració de la conducta infractora.

L’existència d’infracció tributària no es pot fonamentar només en la referència al resultat de la regularització practicada, com és la simple al·legació de la falta d’ingrés del deute tributari, o l’obtenció d’una devolució segons el seu criteri indeguda…, perquè el resultat per si mateix no constitueix infracció tributaria. I no és possible sancionar només per la referència al resultat, s’ha de motivar específicament el fet que fonamenta l’existència de culpabilitat.

L’absència de motivació específica de culpabilitat, vulnera el dret a la presumpció d’innocència. És important assenyalar que només i exclusivament l’òrgan competent per sancionar és a qui li correspon motivar la imposició de la sanció. I aquest deure no es pot suplir en via revisora, ja que a vegades l’Administració intenta esmenar errors o vicis en les posteriors resolucions.

Imma Serra i Font
Economista